Nos deja Cesaria Evora

Aunque no fue hasta sus 47 años cuando la industria occidental empezó a dar importancia a su voz y a su música, en el momento en el que «la diva de los pies descalzos» parte de este loco mundo, llevaba ya más de cincuenta años susurrando para los bebedores de aguardiente aglutinados en las tabernas de la Isla de Sao Vicente primero, y para el mundo entero después.

La desnudez de sus pies fue en su día un acto de rebeldía hacia los colonos portugueses, que no dejaban andar por sus aceras a los caboverdianos que no tuvieran un par de zapatos. Desde entonces, la reina de la morna cantaría siempre descalza.

El cavaquinho de su padre fue el lienzo sobre el que la de Mindelo empezó a pintar con sus colores terrosos, azules de blues y incrustaciones de salinidad atlántica esa hermosa imagen que encarnó su voz. Y aunque toda su vida estuvo rodeada de músicos, algunos de los cuales le aportaron tonalidades nuevas, o incluso texturas más rugosas; después de haber girado por medio mundo (con personalidades de la talla abismal de Compay Segundo, Caetano Veloso, Erykah Badu…) se había convertido en una referencia,  un símbolo, una leyenda viva.

La última visita de esta mujer a Barcelona (07/05/2010) nos hizo temblar el pulso, erizar la piel y hasta rodar alguna lágrima. Os dejamos un par de fragmentos de nuestra crónica de esa noche (en catalán), con su recuerdo muy vivo y siendo conscientes del gran legado que nos deja!

Descansa en paz Cize!

«La seva veu no és lleugera però té la dolçor de la seva afabilitat tant com el ronc d’una veu cansada. Ella quieta enmig de l’escenari, un suau balanceig seguint el cavaquinho, l’expressió de tristesa no li marxa, i observa el públic que aclama vanament ni que sigui unes paraules. Aproximacions a la seva mà dreta de la nit, el pianista Fernando Andrade, que sembla portar la batuta dins la banda, donant-los indicacions i estant pendent de l’estrella tota l’estona. S’acaben els temes i ella es gira d’esquena al públic. Agredolç, el concert es va desenvolupant amb la melancolia esperada però amb certes dosis de patiment. Sembla realment cansada. Potser no val la pena que digui res més, la seva veu és un regal i tothom roman hipnotitzat per la cadència de les cançons. Les percussions d’Ademiro Paris i Antero Gosçalves omplen tota la sala, el balls coreografiats del violinista Julián Corrales i el saxofonista Domingo Gomes Fernandes, amb picades d’ullet constants al públic, ens fan somriure, i ens commou el sentiment de l’invident Renato Almeida als cors i sobretot en el seu moment com a solista, on la veu de Cesaria reposa asseguda a una cadira a la vora del piano de cua negre. Es mira el rellotge, dissimula tocant-se la mà durant una estona i mirant-se el micròfon (…) 

Alguns l’anomenen la Billie Holiday africana, i no n’hi ha per menys quan sentim la seva veu flonja i natural (…). Serà d’aquests personatges que morirà de gira, o entre gira i gira, a la seva terra natal, com a ella li agradaria, havent captivat a mig món. Amb el crioullo a la boca, els peus escamats i durs, la seguretat d’una dona amb una vida dura a l’esquena que li dóna l’autenticitat dels seus discs i directes, la salinitat al llavi, la tristesa a la mirada… El dia que ens deixi ens haurà llegat tota una discografia increïble, nits indispensables, experiències i lliçons cantades de manera inconfusible, interpretacions úniques i la humanitat transmesa a través de les seves lletres, dels seus actes, del seu art.»

The following two tabs change content below.
Investiga y escribe sobre ciudades africanas, derechos humanos y música. Le mueve la creatividad con la que construye futuro la juventud africana en contextos urbanos, especialmente en África del Este. Sus campos de trabajo son el periodismo escrito y radiofónico, la investigación o la gestión cultural. Cofundadora de Wiriko y coordinadora de Seres Urbanos (EL PAÍS), actúa como consultora independiente para entidades del tercer sector y actualmente, es Técnica de Cooperación Internacional en el Ayuntamiento de Girona. Licenciada en Filosofía (UB), posgraduada en Estudios Africanos y Desarrollo (UPF) y máster en Culturas y Desarrollo en África Subsahariana (URV).